21 mars 2011

Una pichòta endevinalha

    Cossí parlar d’Alemanha sens parlar un pauc de las especialitats culinàrias. Non, vos laguiatz pas ! Vos vau pas far una parladissa sus la recèpta de chocrota, qu’es en fach mai un plat alsacian qu’alemand. Mas vos vòli puslèu presentar la mascòta del Sud d’Alemanha que s’es uèi espandida un pauc de pertot dins la país. Vesètz de que vòli parlar ? Non, totjorn pas ? Se vos disi qu’es un pichon pan o fogasset deliciós... avètz devinhat de quina lepatariá s’agís ?
    Responsa : lo Bretzel !!! Mas atencion, lo Bretzel es pas una sucrariá. Es ben un pan salat çò que permet de me donar bona consciéncia quand ne chapi un o dos en sortissent de l’universitat. Çò qu’estimi mai amb lo Bretzel es sa forma plan particulara de nosel gròs. Quand ne vesi un darrièr la veirina d’un fornièr, l’enveja es tròp fòrta e capiti rarament de resistir a la temptacion.
     E òc, lo Bretzel es vengut mon grand amic e cregatz-me, es lo melhor mejan de vos tornar donar lo sorire aprèp una jornada de corses.

Hummm!! Me fa enveja aquel coquinon.

1 commentaire:

  1. Çò melhor per defugir de la temptacion aquò’s cedir (Oscar Wilde).

    RépondreSupprimer